Què podem reclamar en una indemnització en un accident de trànsit? Tenint en compte la regulació del Codi Civil, els articles de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Assegurança a la Circulació de Vehicles de Motor (“Llei sobre RC i Segur” en endavant), el mòdul CICOS, així com la modificació d’alguns dels seus articles des de l’1 de gener de 2016, moment en què va entrar en vigor la Llei 35/2015 de 22 de setembre, de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació (també conegut com Baremo), tractarem sobre els conceptes que es poden reclamar i el termini per a la corresponent reclamació. La importància de la data del sinistre per determinar el barem aplicable. En primer lloc, hem de tenir en compte que, en virtut de l’article 49.1 del text refós de la Llei sobre RC i Assegurança, les quanties i els límits indemnitzatoris fixats en aquesta normativa, s’actualitzen automàticament cada any en el percentatge de l’índex de revaloració de les pensions previst a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per la qual cosa és important poder concretar la data en què es va produir l’accident i les lesions, per tal de quantificar el dany sofert i ponderar les quanties actualitzades segons l’any de l’accident. Així mateix, factors com l’edat de la víctima i/o perjudicats, com les circumstàncies personals, familiars i laborals a la data de l’accident, seran un factor rellevant a tenir en compte per a la valorització de les quanties.

Quins efectes té la negativa a sotmetre’s al test d’alcoholèmia?   Hi ha determinats casos en què un conductor pot estar obligat a sotmetre’s a les proves dalcoholèmia. Això passa quan un conductor s’ha vist involucrat en un accident de circulació, quan hi ha un control preventiu d’alcoholèmia o bé quan s’ha comès una infracció de trànsit i s’evidenciïn símptomes d’estar conduint sota la influència de l’alcohol.   Ara bé, què passa si, davant del requeriment d’un agent de policia, un conductor es nega a sotmetre’s a la prova? Es pot condemnar igualment algú pel delicte d’alcoholèmia encara que no s’hagi pogut demostrar mitjançant el test una taxa superior en aire respirat al 0,60 mg per litre? L’article 383 del Codi Penal s’encarrega de tipificar la negativa a fer aquesta prova davant el requeriment d’un agent de l’autoritat. Respectant la literalitat de la llei, el precepte penal estableix el següent: “El conductor que, requerit per un agent de l’autoritat, es negués a sotmetre’s a les proves legalment establertes per comprovar les taxes d’alcoholèmia i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques (…), serà castigat amb penes de presó de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys”. Com cal veure, aquesta negativa es concep com un delicte contra la seguretat viària castigat amb una pena composta de presó i de privació del dret a conduir. Amb això s’evita la picaresca que succeïa anys enrere abans de les reformes del codi penal, en què a nivell de penalitat, era preferible cometre el delicte de desobediència abans que el de conduir sota la influència de l’alcohol ja que abans de la reforma primer delicte no comportava retirada de carnet. Actualment, tal com s’ha indicat, el delicte de desobediència per negar-se a sotmetre’s al test d’alcoholèmia comporta en tot cas la privació del dret de conduir, tenint ara de fet una penalitat més agreujada en comportar penes de presó, mentre que el dalcoholemia pot comportar multa.